25 de desembre de 2008

3 DE GENER DE 2009. BENAVARRI:PRESENTACIO DE LLIBRES

PRESENTACIÓ DE LLIBRES
DISSABTE 3 DE GENER DE 2009
SALO D´ACTES DE LA CASA DE LA CUTURA

19:00- Presentació de llibres
- "la Llengua de Castigaleu" de Jordi MONERS i SINYOL (Ed. CERIb)
- "Catalunya, país emergent" de Ramon TREMOSA i BALCELLS (Ed. 3 i 4)
Copa de cava de benvinguda del 2009.
ORGANITZA:

Ajuntament de Benavarri, Centre d'Estudis Ribagorçans

16 de desembre de 2008

Biel afirma que tenía hablado "hace meses" con Iglesias "que no iba a haber ley de Lenguas" como proyecto del Gobierno

http://es.noticias.yahoo.com/5/20081216/tlc-biel-afirma-que-tena-hablado-hace-me-14dfdcb.html

El vicepresidente del Gobierno de Aragón y presidente del Partido Aragonés (PAR), José Ángel Biel, afirmó hoy que tenía hablado "hace varios meses" con el presidente del Ejecutivo autonómico y secretario general del Partido Socialista (PSOE) aragonés, Marcelino Iglesias, que "no iba a haber ley de Lenguas" como proyecto de ley del Gobierno. Seguir leyendo el arículo
Biel, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno, precisó que esta decisión se tomó porque "veíamos la dificultad, hace tiempo, de una la ley de Lenguas como proyecto de ley, como puede haber dificultades con otras leyes".
Al respecto, comentó que el Gobierno de coalición PSOE-PAR está compuesto por "dos partidos diferentes que pensamos de manera diferente en algunas cuestiones", como es este caso.
Así las cosas, la solución podía ser "aparcar el tema porque no era urgente o eso era lo más sensato", o "que no fuera un proyecto de ley del Gobierno, sino una iniciativa legislativa del PSOE", alternativa esta última por la que se optó "hace tiempo".
El PSOE "tiene su perfecto derecho a hacerlo", igual que el PAR "podría presentar también otras" iniciativas, argumentó Biel, que opinó que "acostumbrados como estábamos en otras épocas a discrepar con nuestro socio de coalición cinco de cada nueve veces, que discrepemos una vez en nueve años no me parece mucho", dijo en relación a los nueve años de gobierno de coalición PSOE-PAR.
El vicepresidente aragonés agregó que ahora están a la espera de que el PSOE presente en las Cortes de Aragón la proposición de ley "y cuando al veamos en el Parlamento habrá un debate a la totalidad y luego se presentarán enmiendas e iremos viendo la cuestión".
Biel recalcó que su partido observará "cómo se va manifestando la opinión pública" y cómo se pronuncian los sectores de su partido "más implicados en las zonas más afectadas" por esta ley "y según cómo veamos las cosas iremos dándoles solución".
El vicepresidente de Aragón subrayó que la ley de lenguas no es sólo una ley, sino un asunto con un "gran matiz político", "una gran carga política".

El PSOE lanzará la Ley de Lenguas desde su grupo en las Cortes sin apoyo del PAR

Es el primer proyecto legislativo que divide a los socios del Gobierno autonómico al no poder llegar a un acuerdo por el empeño de Iglesias en impulsarlo y el veto radical de Biel.

C. CILLANOVA. Zaragoza
La tensión interna en el Ejecutivo PSOE-PAR por la Ley de Lenguas ha terminado por estallar. Ante la imposibilidad de alcanzar un acuerdo con su socio, los socialistas han decidido presentar el proyecto legislativo como proposición de ley de su grupo parlamentario, un extremo inédito en los casi diez años de coalición gubernamental.
En esta ocasión, el tan socorrido y manido argumento de la excelente relación y sintonía entre Marcelino Iglesias y José Ángel Biel no ha servido para encontrar suficientes puntos de encuentro y dar solución a una polémica que lleva mucho tiempo viva en el seno del Ejecutivo. De hecho, Biel ha sido particularmente tajante en la cuestión y ha vetado que el borrador de Ley de Lenguas elaborado por el departamento de Educación y Cultura pueda ser aprobado por el Consejo de Gobierno.
Iglesias, sin embargo, no renuncia a cumplir en su último mandato como presidente aragonés una de las propuestas legislativas de su partido que le son personalmente más queridas. Puesto que el proyecto de ley (la iniciativa legislativa que le corresponde al Gobierno) no es posible sin romper la alianza con el PAR, ha decidido que el borrador se tramite como proposición de ley del grupo parlamentario socialista.
Pero el rodeo elegido para satisfacer la voluntad política de dar rango normativo a las lenguas catalana y aragonesa no evitará el choque PSOE-PAR. La confrontación, simplemente, se trasladará a las Cortes, donde se podría dar la esperpéntica situación de ver a cada uno de los grupos que sustentan al Gobierno votando con signo diferente.
Mucho tendrán que trabajar los portavoces socialista y aragonesista, Jesús Miguel Franco y Javier Allué, para decantar el actual borrador de la Ley de Lenguas hacia unos términos que sean satisfactorios para los dos partidos. A día de hoy, ni siquiera se atisba la posibilidad de que el PAR se abstuviera, ya que resultaría incoherente la radical oposición en el Ejecutivo a tramitar un proyecto de ley para terminar dándole paso libre, gracias a su hipotética abstención, como proposición de ley en el Parlamento autonómico.
Por otro lado, la imagen de una votación en el pleno de las Cortes con los grupos del Gobierno defendiendo posiciones opuestas retrotraería la memoria parlamentaria a la etapa final del Ejecutivo PP-PAR, la última vez que esa anómala situación se daba con cierta frecuencia.
Precisamente de aquella turbulenta etapa es fruto la actual Ley de Patrimonio Cultural, de 1999, en la que se incluye la reclamación de una Ley de Lenguas que establezca la cooficialidad del catalán y el aragonés en sus zonas de uso habitual. Ese artículo para pedir la cooficialidad se incluyó durante el trámite parlamentario de la norma sobre patrimonio. La propuso CHA y recibió el apoyo de PSOE, IU y PAR.
Los aragonesistas no tuvieron problema en votar en contra de su socio de Gobierno, el PP, que rechazaba la propuesta de CHA al considerar innecesaria una Ley de Lenguas. En el grupo parlamentario del PAR ejercía entonces como portavoz José Ángel Biel, el mismo que ahora, como vicepresidente de la DGA, ha vetado el proyecto de norma lingüística por “no crear problemas donde no los hay”. Y eso que el borrador elaborado por el PSOE ni siquiera reconoce textualmente la cooficialidad de los dos idiomas minoritarios, aunque sí les confiera de facto muchas de las características que conlleva ese rango.
La cuestión de la cooficialidad explícita no es baladí. El PSOE, si quiere sacar adelante la Ley de Lenguas, tendrá que negociar con CHA para solventar un más que posible voto en contra del PP y el PAR. Pero los nacionalistas son fervientes defensores de la cooficialización en las comarcas donde se habla aragonés y catalán y en esta ocasión, por una vez, juegan con la ventaja de ser necesarios para los socialistas, que tienen muy difícil negociar con el PAR su propuesta legislativa sin descafeinarla hasta dejarla inoperativa.

ESP: Segundo Comunicado de Iniciativa Cultural de la Franja




(Con referencia al Informe del Consejo de Europa sobre las lenguas minoritarias)


Ayer jueves día 11, el Consejo de Europa, a través de su informe sobre la aplicación de la “Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias” (2º ciclo de revisión) en España, llama la atención al Gobierno de España sobre diferentes puntos. Por lo que se refiere a las dos lenguas minoritarias de Aragón, aragonés y catalán, a pesar que en el 1er. ciclo de revisión, el Consejo de Ministros alentó a las autoridades a reforzar la protección de ambas y a tomar las medidas necesarias para aplicar el marco jurídico adecuado, ni el Gobierno aragonés formado en el 2003, ni el actual, claro está, han presentado al Parlamento el correspondiente proyecto de ley.
El informe destaca, entre otros, la difícil situación en que se encuentran el aragonés y el catalán en Aragón, debido a la inexistencia del marco jurídico, se queja de la falta de información por parte de las autoridades e insta a las mismas a tomar medidas para su uso en la vida pública y su inclusión en los programas oficiales de enseñanza.
Concretamente en el informe se dice: “El Comité de Expertos alienta a las autoridades competentes a acelerar la adopción de un marco jurídico específico para la protección y promoción del aragonés y el catalán en Aragón, y a tomar las medidas necesarias para asegurar su aplicación.”
“Iniciativa Cultural de la Franja” (formada por la Associació Cultural del Mataranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca y el Centre d’Estudis Ribagorçans), quiere hacer público el referido informe y demanda a los partidos políticos aragoneses en general, y al Gobierno de Aragón especialmente, el cumplimiento de lo establecido en dicho informe del Consejo de Europa, de fecha 11 de diciembre del 2008. Tanto Iniciativa Cultural de la Franja, como las asociaciones culturales que la conforman, no les mueve otro objetivo que la defensa del patrimonio cultural y lingüístico de todos los aragoneses y el respeto a los derechos de los hablantes de cualquiera de las tres lenguas de Aragón, pero muy especialmente, al catalán y aragonés por estar en clara situación de peligro e indefensión.

Iniciativa Cultural de la Franja (12/12/2008)

CAT: Segon comunicat d'Iniciativa Cultural de la Franja


(Amb referència a l'Informe del Consell d'Europa sobre les llengües minoritàries)

Ahir dijous dia 11, el Consell d’Europa, a través del seu informe sobre l’aplicació de la “Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries” (2n cicle de revisió) a Espanya, crida l’atenció al Govern d’Espanya sobre diferents punts. Pel que fa a les dues llengües minoritàries d’Aragó, aragonès i català, malgrat que en el 1er. cicle de revisió, el Consell de Ministres va encoratjar a les autoritats a reforçar la protecció d’ambdues i a prendre les mesures necessàries per aplicar el marc jurídic adequat, ni el Govern aragonès format el 2003, ni l’actual, és clar, han presentat al Parlament el corresponent projecte de llei. L’informe destaca, entre d’altres, la difícil situació en què es troben l’aragonès i el català a Aragó, a causa de la inexistència del marc jurídic, es queixa de la manca d’informació per part de les autoritats i insta les mateixes a prendre mesures per al seu ús en la vida pública i la seua inclusió en els programes oficials d’ensenyament.
Concretament a l’informe es diu: “El Comitè d’Experts encoratja a les autoritats competents a accelerar l’adopció d’un marc jurídic específic per a la protecció i promoció de l’aragonès i el català a Aragó, i a prendre les mesures necessàries per assegurar la seua aplicació.”

“Iniciativa Cultural de la Franja” (formada per l’Associació Cultural del Mataranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i el Centre d’Estudis Ribagorçans), vol fer públic el referit informe i demanda als partits polítics aragonesos en general, i al Govern d’Aragó especialment, el compliment d’allò establert en l’esmentat informe del Consell d’Europa, de data 11 de desembre del 2008. Tant Iniciativa Cultural de la Franja, com les associacions culturals que la conformen, no els mou un altre objectiu que la defensa del patrimoni cultural i lingüístic de tots els aragonesos i el respecte als drets dels parlants de qualsevol de les tres llengües d’Aragó, però molt especialment, al català i aragonès per estar en clara situació de perill i indefensió.

Iniciativa Cultural de la Franja(12/12/2008)

12 de desembre de 2008

Comunicat d’Iniciativa Cultural de la Franja (Amb referència a l’Informe del Consell d’Europa sobre les llengües minoritàries)

CAT/ESP:
Ahir dijous dia 11, el Consell d’Europa, a través del seu informe sobre l’aplicació de la “Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries” (2n cicle de revisió) a Espanya, crida l’atenció al Govern d’Espanya sobre diferents punts. Pel que fa a les dues llengües minoritàries d’Aragó, aragonès i català, malgrat que en el 1er. cicle de revisió, el Consell de Ministres va encoratjar a les autoritats a reforçar la protecció d’ambdues i a prendre les mesures necessàries per aplicar el marc jurídic adequat, ni el Govern aragonès format el 2003, ni l’actual, és clar, han presentat al Parlament el corresponent projecte de llei.L’informe destaca, entre d’altres, la difícil situació en què es troben l’aragonès i el català a Aragó, a causa de la inexistència del marc jurídic, es queixa de la manca d’informació per part de les autoritats i insta les mateixes a prendre mesures per al seu ús en la vida pública i la seua inclusió en els programes oficials d’ensenyament.Concretament en l’informe es diu: “El Comitè d’Experts encoratja a les autoritats competents a accelerar l’adopció d’un marc jurídic específic per a la protecció i promoció de l’aragonès i el català a Aragó, i a prendre les mesures necessàries per assegurar la seua aplicació.”“Iniciativa Cultural de la Franja” (formada per l’Associació Cultural del Mataranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i el Center d’Estudis Ribagorçans), vol fer públic el referit informe i demanda als partits polítics aragonesos en general, i al Govern d’Aragó especialment, el compliment d’allò establert en l’esmentat informe del Consell d’Europa, de data 11 de desembre del 2008. Tant Iniciativa Cultural de la Franja, com les associacions culturals que la conformen, no els mou un altre objectiu que la defensa del patrimoni cultural i lingüístic de tots els aragonesos i el respecte als drets dels parlants de qualsevol de les tres llengües d’Aragó, però molt especialment, al català i aragonès per estar en clara situació de perill i indefensió.
Iniciativa Cultural de la Franja
http://franja.balearweb.net/post/62186
Als mitjans de comunicació aragonesos s’han enviat en castellà:
Ayer jueves día 11, el Consejo de Europa, a través de su informe sobre la aplicación de la “Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias” (2º ciclo de revisión) en España, llama la atención al Gobierno de España sobre diferentes puntos. Por lo que se refiere a las dos lenguas minoritarias de Aragón, aragonés y catalán, a pesar que en el 1er. ciclo de revisión, el Consejo de Ministros alentó a las autoridades a reforzar la protección de ambas y a tomar las medidas necesarias para aplicar el marco jurídico adecuado, ni el Gobierno aragonés formado en el 2003, ni el actual, claro está, han presentado al Parlamento el correspondiente proyecto de ley.El informe destaca, entre otros, la difícil situación en que se encuentran el aragonés y el catalán en Aragón, debido a la inexistencia del marco jurídico, se queja de la falta de información por parte de las autoridades e insta a las mismas a tomar medidas para su uso en la vida pública y su inclusión en los programas oficiales de enseñanza.Concretamente en el informe se dice: “El Comité de Expertos alienta a las autoridades competentes a acelerar la adopción de un marco jurídico específico para la protección y promoción del aragonés y el catalán en Aragón, y a tomar las medidas necesarias para asegurar su aplicación.”“Iniciativa Cultural de la Franja” (formada por la Associació Cultural del Mataranya, el Institut d’Estudis del Baix Cinca y el Centre d’Estudis Ribagorçans), quiere hacer público el referido informe y demanda a los partidos políticos aragoneses en general, y al Gobierno de Aragón especialmente, el cumplimiento de lo establecido en dicho informe del Consejo de Europa, de fecha 11 de diciembre del 2008. Tanto Iniciativa Cultural de la Franja, como las asociaciones culturales que la conforman, no les mueve otro objetivo que la defensa del patrimonio cultural y lingüístico de todos los aragoneses y el respeto a los derechos de los hablantes de cualquiera de las tres lenguas de Aragón, pero muy especialmente, al catalán y aragonés por estar en clara situación de peligro e indefensión.
Iniciativa Cultural de la Franja
http://www.europapress.es/nacional/noticia-consejo-europa-insta-proteger-promover-legalmente-aragones-catalan-aragon-20081211135427.html
http://www.purnas.com/2008/12/11/o-consello-deuropa-carrana-a-o-gobierno-daragon-por-as-luengas/

11 de desembre de 2008

El aeródromo de Tremp, en peligro por la autopista eléctrica del Pallars


Tremp - Gerard del Castillo 2008-12-11

La instalación de la línea de muy alta tensión entre Monsó e Isona que Red Eléctrica Española (REE) tiene la intención de construir, podría impedir la apertura de un aeródromo en Tremp, tal y como está previsto en el Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports de la Generalitat. Si REE consigue llevar a buen puerto la denominada autopista eléctrica del Pallars, la subestación eléctrica de Isona impediría la construcción del aeródromo, ya que se encontraría muy cerca de las zonas barajadas para la instalación del aeródromo.

Un documento de la Generalitat de Catalunya, concretamente el plan director del aeródromo auxiliar de Tremp, baraja cuatro emplazamientos para instalar este equipamiento que funcionaría como una instalación auxiliar de los futuros aeropuertos de Lleida y la Seu d’Urgell, además de albergar actividades deportivas aéreas.A parte de descartar esta actuación, la primera de las alternativas que indica el documento, del que el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha hecho ya el informe de sostenibilidad ambiental, sitúa el futuro aeródromo en una zona a 6 kilómetros al noroeste de Tremp con facilidad de acceso terrestre a la Academia de Suboficiales de Talarn. Según el informe, esta ubicación no sería la más recomendable porque las condiciones orográficas dificultarían el aterrizaje y despegue de los aviones, no se podría realizar una pista de más de 750 metros y la academia se vería afectada por el tráfico aéreo.La segunda alternativa situaría la instalación a unos 3,5 kilómetros al oeste del núcleo de Tremp. Una ubicación que Medi Ambient califica como “inviable” por el gran número de dificultades técnicas y ambientales que presenta.La alternativa que sitúa el aeródromo a 4,5 kilómetros al sudeste de Tremp es adecuada desde el punto de vista orográfico, pero la Conselleria advierte de que presenta algunas dificultades como la necesidad de realizar grandes movimientos de tierra, el hecho de que el crecimiento del aeródromo estaría comprometido, que tendría un acceso terrestre complicado y que tendría que crearse una nueva infaestructura de acceso.La última opción, que situaría el aeródromo a 4 kilómetros al sur de Tremp, entre Palau de Noguera y Vilamitjana y entre el Noguera Pallaresa y el Canal de Gavet, está considerada por el plan auxiliar como la más viable desde el punto de vista funcional, económico y de seguridad. Medi Ambient advierte de que afectaría a una zona de alto valor de cultivo y que estaría muy próximo al Noguera Pallaresa y la Red Natura 2000.

L'autopista elèctrica de ponent afecta dos espais protegits i un de fauna prioritària


dilluns,EL PUNT, 8 de desembre de 2008.

L'autopista elèctrica de ponent afecta dos espais protegits i un de fauna prioritària
La Generalitat encara no s'ha pronunciat, mentre que alcaldes i consell comarcal del Pallars Jussà s'oposen a la MAT
DAVID MARÍN. Tremp (Pallars Jussà)
La línia elèctrica de 400 kV que ha projectat Red Elèctrica (REE) per unir les centrals aragoneses amb la comarca del Pallars i la xarxa de distribució catalana afecta, en territori català, dos espais protegits d'interès natural (en el pas de lalínia sobre els rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa), i, en el cas d'algunes de les alternatives proposades, una zona d'hàbitat prioritari en ple Pallars Jussà. A més, es preveu construir una subestació elèctrica a un quilòmetrede Figuerola d'Orcau. El Departament de Medi Ambient estudia, a hores d'ara, la documentació aportada per REE, iencara no s'ha pronunciat. Sí que ho ha fet el consell comarcal del Pallars Jussà i alguns alcaldes de l'àrea afectada,que rebutgen l'autopista elèctrica pel seu impacte ambiental.

REE ha enviat als ajuntaments i als governs català i aragonès una sèrie de rutes alternatives per la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona. El tram que afecta Catalunya (Montsó-Isona), ho fa pel corredor de la localitat ribagorçana del Pont de Montanyana, i evita d'entrar de ple al pla especial d'interès natural (PEIN) de la serra del Montsec i el PEIN de la Terreta-serra de Sant Gervàs. Però, tot i així, no evita tocar una part d'aquests PEIN i altres àrees protegides.

Així, la línia de 400kV entraria en territori català travessant el riu Noguera Ribagorçana per dos punts alternatius. El que se situa més al sud es troba al començament del paratge del congost de Mont-rebei, i és dins la zona del PEIN de la serra del Montsec. Més endavant, un dels ramals proposats passaria just per damunt d'una àrea que la Generalitat ha declarat zona
d'hàbitat prioritari, a Collatrava.

El creuament del riu Noguera Pallaresa també és conflictiu. REE proposa travessar-lo per dos punts. Tots dos, però, són dintre el PEIN serra del Montsec, a més de l'àrea declarada com a zona humida de la cua del pantà de Terradets i zona d'especial protecció d'aus (ZEPA) serra del Montsec, Sant Mamet i la Mitjana.

Les diverses alternatives de la línia en territori català voregen, a més, tres zones declarades d'interès geològic per la Generalitat. A més, tot el territori afectat és zona de protecció de la reintroducció del trencalòs.


SUBESTACIÓ A UN QUILÒMETRE DEL POBLE

Un altre punt conflictiu de la MAT de ponent en territori català és la situació de la subestació elèctrica d'Isona. Aquesta subestació connectarà la nova línia de 400 kV Penyalba-Montsó-Isona amb la línnea existent de 400 kV de Sallent-Calders-Sentmenat i les línies de 220 kV Pont de Suert-Abrera i Pobla de Segur-Rubí. REE proposa construir la subestació en uns terrenys situats a l'entrada del poble de Figuerola d'Orcau, en dues alternatives: la primera, la subestació queda a tres quilòmetres de la població. La segona, la subestació queda a tan sols un quilòmetre.

Fora del territori administrat per la Generalitat, els traçats proposats per REE també han despertat recels. A la Franja de Ponent, REE proposa quatre traçats alternatius: per Calassanya, pel sud de Jusseu, per Benavarri i Tolba i per Graus i Lasquarri. La línia aprofitaria, a més, les torres d'alta tensió que es van aixecar fa uns deu anys fins a Graus per la construcció d'una MAT transpirinenca entre Castellnou i la localitat occitana de Casarilh. Aquella MAT es va descartar quan es va optar per la de Bescanó, a les comarques gironines.

La resta de la MAT plantejada per Red Eléctrica uneix Penyalba i Montsó, i aprofita les torres que es van construirper la fallida línia a Casarilh. Les torres, en desús, estan plenes de nius de cigonya, que s'hauran de treure si finalment es posa en marxa la línia. Entre Penyalba i la central tèrmica Aragó, a la localitat de Castellnou, ja hi ha una línia de 400 kV que es va posar en marxar per donar servei al TAV.

10 de desembre de 2008

Ayuntamientos de Ribagorza y Lérida muestran su oposición a la nueva línea de alta tensión

De: Heraldo de Aragón, 10 de diciembre de 2008, p. 19.















La Ribagorza y el Pallars se unen contra la nueva autopista eléctrica

De: Diari Segre, 8 de desembre de 2008, p. 8.







EL CERIb a l'stand de la Iniciativa Cultural de la Franja a Montsó




Les publicacions del CERIb (les revistes Ripacurtia, “la llengua de Castigaleu” i les “Trobades Culturals pirinenques), juntament amb altres llibres editats al Matarranya estigueren presents a la “XIV Feria del Libro Aragonés” de Montsó, dins del stand de la Iniciativa Cultural de la Franja. També s’exposaren un quadre “Aragó trilingüe” de José Miguel Gracia (president de l’ASCUMA-ICF) i els dos pòsters del cacao de la FACAO, i es va repartir la Declaració “El catalán de Aragón” del Área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios Altoaragones de la Diputación Provincial de Huesca.

La "XIV Feria del Libro Aragonés” de Montsó ha tancat les portes amb tot un éxit. De fet, s’ha de reconèixer la tasca realitzada per Joaquín Palacín, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Montsó, per a que en aquesta ocasió arribès de nou l’anomenat “tren de la cultura” desde Saragossa; per a aportar més expositors que mai, fins a 38; per a aportar activitats complementàries com els documentals, mostres de teatre i música ón el castellà i l’aragonès tenien cabuda, la llengua catalana no.
Les exposicions que es mostraren foren: 'Cinga Rapax. Cruzar el Cinca, historia de un desafío', la “Jacobus in Domus Templi” conmemorativa del VIII centenari del naixement de Jaume I, on també hi havia textos en llengua catalana , 'La escuela de ayer' (100 fotografies d’ escoles rurals) i 'Iglesias y torreones de Huesca' (fotografíes de Manolo Sorinas). Per l’stand de la Iniciativa vàren passar gent de Saragossa, Osca, Sabiñánigo, Castilló de Sos, El Pont de Suert, Graus, Benavarri, Castigaleu, Peralta de la Sal, El Campell, Binèfar i Favara, etc.
En definitiva, tot i la escasa presència de la llengua catalana o amb una presència similar a la llengua ficció de la planta de sota; la mostra ha esdevingut un nou èxit i un cop més ha estat un referent en el món editorial i cultural aragonès, a ón la Iniciativa Cultural de la Franja ha estat present.

Iniciativa Cultural de La Franja a Montsó














La Iniciativa Cultural de la Franja (ASCUMA, IEBC i CERIB) va estar present a la XIV Feria del Libro Aragonés, a Montsó, durant els dies 6, 7 i 8 de desembre donant a conèixer les edicions de llibres recents i altres títols editats abans. Una quarantena d’editorials públiques i privades i associacions, van ocupar els diferents estands de la primera planta de l’antic edifici, conegut com la Sucrera. Totes les tardes, els nombrosos visitants van omplir l’espai firal passejant; assistint als actes culturals i folklòrics; mirant, regirant i fullejant els llibres; i alguns fins i tot gaudint comprant-ne.
Per cobrir els tres dies de fira, a l’estand de ICF van ser-hi n’Artur Quintana i la Sigrid, la seua esposa, en Natxo Sorolla, en Carles Barrull, en José Miguel Gràcia i na Maricarmen Díaz. Només a l’estand d’ICF hi havia llibres en català —tots—, amb l’excepció d’un parell que hi eren a l’estand del Govern d’Aragó. La presència de llibres en aragonès era més abundant. Com anècdota succeïda a l’estand de la ICF podem destacar que una noia, hostessa de la fira, davant del quatre “Aragó trilingüe” no va saber encertar quina era la tercera llengua d’Aragó, a banda del castellà i la fabla, així ho va confessar. En dir-li que era el català, va contestar: —Ah!, sí, aquellos. Els aquells erem nosaltres, nosaltros, natros, naltros i natres. Preguntada si creia que eren aragonesos digué: —Esclar que ho són. Doncs bé, la noia, diguem-lo amb tota objectivitat, òbviament a part de jove, era simpàtica, ben plantada, bufona i sincera.
Una altra anècdota: a la planta baixa, lloc per a les exposicions, pared amb pared amb un estand on es venia el llibre més petit del món, uns amics, membres d’una federació d’àmbit “supracomarcal” i dedicada amb cor i ànima a la lingüística ficció, venien alguns llibres en castellà, i una petita gramàtica i un llibre d’una llengua desconeguda, mentre que una petita televisió —no pas de plasma ni LCD— mostrava imatges de com vestia la dona en el passat força passat.
Des de l’obertura de la Fira fins a l’acte de clausura amb el lliurament de premis, van visitar-la representants polítics locals, comarcals i algú de la DGA, persones vinculades a la literatura i a la cultura en general, i força públic. El diumenge va arribar el tren cultural des de Saragossa amb unes tres-centes persones, exclusivament per visitar la Fira. El regidor de l’Ajuntament de Montsó, àrea de Cultura, va romandre per l’espai firal gairebé tots els tres dies. Les presentacions de llibres es van succeir una darrere l’altra.
A nivell d’organització i d’assistència, tot un èxit.


9 de desembre de 2008

Reactivan la plataforma para imperdir la línea de muy alta tensión del Jussà

Pont de Montanyana - Redacción 2008-12-08

Representantes de entidades y diversos municipios pertenecientes a la Ribagorça aragonesa y catalana y al Pallars se reunieron ayer en Pont de Montanyana, donde reactivaron la plataforma contra la línea de Muy Alta Tensión (MAT) que Red Eléctrica Espanyola (REE) quiere crear para dar salida al excedente de las hidroeléctricas aragonesas en un tramo de 85 kilómetros entre Monsó e Isona.
Desde Aragón ya se ha presentado una alegación al proyecto y, con fecha tope del 16 diciembre, la plataforma reactivada ayer pretende reunir e incorporar el máximo de alegaciones que sea posible tanto a nivel particular como de ayuntamientos o entidades.Para movilizar a la parte catalana, la plataforma ha convocado una reunión el próximo sábado en Tremp, que se llevará a cabo en el museo de la capital del Pallars Jussà a partir de las cuatro de la tarde. Los miembros de la plataforma consideran que no se ha informado correctamente a los vecinos de los pueblos afectados en lo que ha sido la primera comunicación del proyecto de REE.El proyecto incluye parte de la línea transpirenaica que tenía que unir las centrales aragonesas de Castellnou y Escatrón hasta la población occitana de Cazarilh, y que fue rechazado después de presentarse el año 2002. Un ramal de la línea hacia la Ribagorça y el Pallars quedó incluido en el plan director para el año 2011. La plataforma también considera que desde REE se está intentando dividir a los ayuntamientos afectados con la inclusión en el proyecto de reivindicaciones históricas como, por ejemplo, mejorar la red eléctrica del polígono industrial de Monsó.Miembros de la plataforma desde la parte aragonesa ya presentaron una alegación que estará terminada esta semana, y a partir de ésta se quiere añadir el máximo número de alegaciones posible para lo que consideran un proyecto que perjudicará a los pueblos afectados en términos económicos, paisajísticos y de salud por el peligro que supone el campo magnético que producen las líneas de muy alta tensión.Aunque de momento no se apunta a una posible alternativa, se pide que se tenga en cuenta la posibilidad de reconvertir alguna línea eléctrica ya existente para minimizar el impacto ambiental. La futura MAT de Ponent conectaría las centrales excedentarias aragonesas con la línea ya existente en el Pallars, que va desde el Estany Gento hasta Sentmenat y da servicio a las comarcas del Barcelonès, el Baix Llobregat y el Vallès Occidental

I JORNADA “COMTAT DE RIBAGORÇA”:COMMEMORACIÓ DEL 900 ANIVERSARI DE LA CONSAGRACIÓ DE SANTA MARIA DE VIU DE LLEVATA. 1108-2008.

Lloc: El Pont de Suert. Saló d’Actes de l’Oficina de Turisme del Pont de Suert.
Data: Dissabte dia 13 de desembre.
10,00-Inauguració de la jornada.
10,30- Carles Barrull-“La memòria comtal com a justificacio
d’un projecte”
11,00-Pausa-cafè.
11,30- Jaume FERNANDEZ- "Els comtats de Pallars i Ribagorça
al voltant del segle XII
12,30- Francesc FITÉ- "Arnau Mir de Tost i el romànic de la
Ribagorça”
13, 30- Deblat-cloenda
14,00- Dinar
15,30- Sortida cap a Viu de Llevata: Visita comentada de
l'església de Santa Maria de Viu de Llevata.
.
__________________________________________________________
Organitzen:
Institut d'estudis Ilerdencs
Ajuntament del pont de Suert
Centre d'Estudis Ribagorçans
Col·laboren:
Institut Ramon Muntaner
Instituto de Estudios Altoaragoneses
Comarca de la Ribagorza
Veïns de Viu de Llevata
Contacte:
info@cerib.org
– tel. 630.526.156 (Carles Barrull)
I

Conclusiones de la reunión en El Pont de Montanyana/Puente de Montañana contra los nuevos planes de REESA en relación con la línea de Alta Tensión ent

De: http://pirinegros.blogspot.com/2008/12/conclusiones-de-la-reunin-en-puente-de.html
Como anunciábamos en una entrada anterior, esta mañana se ha realizado una reunión informativa en Puente de Montañana acerca de los nuevos planes de REESA que afectan de lleno a 76 municipios aragoneses y catalanes, la mayor parte de ellos de las comarcas históricas de La Ribagorza y El Pallars.
La reunión, que ha contado con un nutrido grupo de participantes, entre los que se encontraban un buen número de representantes de los ayuntamientos afectados (tanto de Aragón como de Catalunya), representantes de partidos políticos como CHA o ERC, miembros de asociaciones como IPCENA, ALARMAT, la Asociación de Vecinos y Residentes en Torres del Obispo o la Coordinadora contra líneas de alta tensión e instalaciones de transformación, y, por supuesto, numerosos afectados por la línea de alta tensión que han acudido a título personal, ha servido perfectamente tanto a los efectos de clarificar la situación actual en relación con los nuevos planes de REESA (expresados en el "Documento inicial" del que os hablamos en anteriores entradas) como para reactivar el movimiento unitario de oposición a la línea de Alta Tensión.
En efecto, como ya suponíamos, el nuevo planteamiento de REESA, aunque oculte sus intenciones, dividiendo el proyecto en varios proyectos más pequeños, supone realmente la recuperación de su plan de conectar Monzón con Isona (aprovechando las pilonas no derribadas de su anterior proyecto, contra el que ya se opuso la Plataforma unitaria contra la autopista eléctrica en su documento de Montañana de 1998). Lo dicho, se puede comprobar estudiando con detenimiento el mapa contenido en el proyecto de REESA denominado "Monzón2-Isona", en el que se puede ver cómo, aprovechando la línea de pilonas que va desde Monzón hacia Capella, se proponen hasta cuatro alternativas posibles (con múltiples opciones e interconexiones) que podrían llevar la línea bien, en dos casos, a través de la Sierra de la Carrodilla, o bien, en otro, justo por encima de Pueyo y Torres del Obispo o, por último, como otra opción, a través de Capella y Lascuarre; en todos los casos alcanzando la conexión con Catalunya a través de la zona de Puente de Montaña para acabar, como queda dicho, en la nueva subestación de Isona (para facilitar la comprensión del mapa al que nos referimos, colgaremos en la próxima entrada, de manera que se pueda ver con la suficiente claridad, un gráfico con el esquema de alternativas en el que hemos situado la mayoría de localidades afectadas).
Esta nueva estrategia de REESA, que parece haber planificado sus acciones de manera muy astuta, ha indignado a muchos de los presentes, tanto por lo que supone de reactivación de una línea que, según algunas sentencias judiciales, era teóricamente inexistente, como por dividir el proyecto global en cuatro pequeños proyectos, lo que, según han informado algunos de los presentes, contraviene la normativa europea al respecto. Se diría además que REESA trata de dividir con ello a los posibles afectados, intentando enfrentarnos o evitar una oposición unitaria pues mezcla en un único documento proyectos que responden a reivindicaciones históricas de Monzón o el Sobrarbe con el renovado intento de establecer la conexión entre Aragón y El Pallars aprovechando la línea de pilonas ya existentes en La Ribagorza. Ante esto, por supuesto, los presentes han expresado su deseo de establecer una oposición frontal y unitaria, que evite vías a través de las cuales se nos pueda dividir, y que parta de la constatación (más que evidente) de la falta de necesidad de esta interconexión (algunos de los presentes han apuntado, al respecto, que la optimización de las actuales líneas eléctricas sería suficiente para dar satisfacción a las necesidades expresadas por REESA en su "Documento inicial", es más, el argumento de una mejor interconexión de la red y de un mejor aprovechamiento de la electricidad de origen eólico parecen simplemente consignas al uso para lavar la cara a un proyecto que, desde este punto de vista no sólo sería innecesario, sino inconveniente, toda vez que está demostrado que las interconexiones pueden generar mayores problemas que los que se dice pretenden evitar).
En cuanto a la posible respuesta de los afectados, se ha constatado también que, actualmente, aún estamos en la fase de consultas, en la cual no cabe todavía la presentación de alegaciones, sino sólo de opiniones. En relación con esto, se ha comprobado, no obstante, que el Ministerio, quizá con el fin de hurtar la información a la sociedad civil de los municipios afectados, no ha enviado el documento de REESA a algunas de las asociaciones que en su día se opusieron a la línea de alta tensión. Por ello, se considera oportuno que todas aquellas asociaciones que así lo deseen (así como las personas que puedan justificar estar afectadas a título particular) soliciten al Ministerio la información de manera que, en su día, puedan personarse como afectados y presentar alegaciones. En relación con ello, un compañero de IPCENA se ha ofrecido a proporcionar un documento tipo (con los argumentos legales precisos) para poder solicitar al Ministerio esta información y, por nuestra parte, nos comprometemos a darle difusión en este blog en cuanto lo recibamos.
No obstante, y dado que sólo quedan 10 días para que finalice esta fase de consultas, se ha solicitado un mayor esfuerzo por hacer llegar a los ciudadanos afectados la noticia de los nuevos planes de REESA pues, si bien se observa que la oposición de los ayuntamientos es casi unánime (o eso parece), se echa en falta una mayor sensibilización por parte de la sociedad civil, que no ha recibido aún la suficiente información (seguramente debido a la estrategia del Ministerio a la que nos hemos referido). Al respecto, se ha pedido también a los ayuntamientos que hagan reuniones informativas (una reunión de coordinación de los ayuntamientos aragoneses sería especialmente necesaria).
La reunión, por supuesto, ha servido también para adelantar algunas propuestas de acciones legales tendentes a frenar o dificultar los planes de REESA, habiéndose ofrecido algunos de los participantes a difundir los recursos que están tramitando (a modo de recurso tipo) para facilitar la labor de los ayuntamientos y afectados (que, según se ha informado, cuentan también con el apoyo y asesoramiento de la Diputación de Huesca). Igualmente, en próximas entradas, difundiremos desde este blog toda la información que obtengamos para facilitar este proceso.
Por último, a modo de conclusión, los participantes han decidido volver a convocar una nueva reunión, esta vez en el Museo de Tremp, el próximo sábado 13 de diciembre a las 4 de la tarde, con la intención manifiesta de reactivar la Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica, sobre la base del manifiesto elaborado en 1998, que, desgraciadamente, vuelve a sernos útil con escasísimas modificaciones (las que resulten precisas se establecerán en esta reunión). Tras ella, en la que igualmente se establecerán los planes de trabajo necesarios para hacer eficaz nuestro movimiento de oposición, se realizará un acto de difusión pública (a las 7 de la tarde) con el que se desea iniciar la campaña de sensibilización de la sociedad a la que antes nos referíamos.

4 de desembre de 2008

DOMINGO 7 DE DICIEMBRE REUNIÓN DE AFECTADOS DE LA LÍNEA DE ALTA TENSIÓN EN PUENTE DE MONTAÑANA/EL PONT DE MONTANYANA

http://pirinegros.blogspot.com/2008/12/reunin-de-afectados-por-la-lnea-de-alta.html

El próximo domingo 7 de diciembre a las 11 de la mañana en el Restaurante Casa Llarc, de Puente de Montañana/El Pont de Montanyana (Ribagorza-Ribagorça), se ha convocado una reunión con motivo de los nuevos proyectos de tendidos eléctricos por parte de REESA de los que os informábamos en anteriores entradas.La reunión, a la que acudirán miembros de la Coordinadora contra líneas de Alta Tensión e Instalaciones de Transformación, IPCENA, Asociación de Vecinos y Residentes en Torres del Obispo, representantes de la comarca del Pallars y, probablemente, alcaldes y representantes políticos de los municipios afectados, se convoca con la intención de debatir y dar respuesta coordinada al "Documento inicial" de REESA del que os informábamos en este mismo blog.Desde aquí os invitamos a participar activamente en ella pues parece que la conclusión a la que puede llegarse tras la lectura del documento citado es que, aunque sólo haga referencia a una serie de nuevas instalaciones en la zona sur del territorio afectado, se presenta como estudio de impacto ambiental para todo el territorio que señala su apartado de "Ámbito de estudio", lo que hace necesario plantear ahora todas las alegaciones que se consideren convenientes ya que más adelante, cuando, previsiblemente, se planteen nuevas instalaciones en todo el territorio del ámbito de estudio, podría ser ya tarde.En definitiva, se diría que REESA presenta de tapadillo ahora un estudio ambiental para todo el conjunto de acciones que prevee realizar bajo el epígrafe de unos pocos proyectos iniciales, los aparentemente menos conflictivos al tener un impacto medioambiental menor (aunque no desdeñable) en relación con el conjunto.

3 de desembre de 2008

STAND D'INICITIVA CULTURAL DE LA FRANJA A LA XIV FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN

ESP/CAT







El CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans/Xentro de Estudios ribagorzans/Centro de Estudios Ribagorzanos, como miembro de la Iniciativa Cultural de la Franja, asistirà a la XIV Feria del Libro Aragonés que cada año se realiza en MONZÓN (Cinca Medio) del 6 al 8 de diciembre. En el stand de la INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA estará miembros de la Ribagorza y el Matarraña que informarán de las diferentes publicaciones y actividades que realizan los diferentes colectivos y también se podrán adquirir las últimas novedades editoriales. En lo que se refiere al CERIB, se podrán adquirir las revistas "RIPACURTIA" i el libro "La llengua de Castigaleu" de Jordi MONERS.
Aprovechamos esta ocasión para felicitar al INSTITUTO DE ESTUDIOS ALTOARAGONESES por su comunicado razonado y científico sobre "El catalán de Aragón" i animamos a otras entidades científicas, universitarias y académicas a seguir se ejmeplo.
------------------------------------------------------------------------------------------------
El CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans/Zentro d'Estudis Ribagorzans/Centro de Estudios Ribagorzanos com a membre de la Iniciativa Cultural de la Franja, assistirà a la XIV Feria del Libro Aragonés que cada any es realitza a Montsó (Cinca Mitjà) del 6 al 8 de desembre. A l'stand de la INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA es trobaràn membres de la Ribagorça i el Matarranya que informaràn de les diferents publicacions i activitats que realitzen els diferents col·lectius i també es podràn adquirir les darreres novetats editades per aquestes entitats. Pel que fa referència al CERIb es podrà adquirir les revistes "RIPACURTIA" i el llibre "La llengua de Castigaleu" de Jordi MONERS.
Aprofitem aquesta ocassió per a felicitar al INSTITUTO DE ESTUDIOS ALTOARAGONES pel seu comunicat raonat i científic sobre "El catalán de Aragón" i encoratgem a altres entitats científiques, universitàries i acadèmiques de l'Aragó a seguir el seu exemple

1 de desembre de 2008

BECA PER A TREBALLS D’INVESTIGACIÓ SOBRE LA RIBAGORÇA- CONVOCATÒRIA 2008-



1. OBJECTE

Aquestes bases tenen per objecte regular la concessió d’una beca econòmica adreçada a persones físiques per a la realització d’un treball d’investigació relacionat amb algun àmbit d’estudi del territori ribagorçà.

La creació d’aquesta beca pretén promoure i reconèixer la tasca d’investigació que realitza el col·lectiu de joves amb la finalitat d’incentivar el coneixement del territori ribagorçà.


2. DOTACIÓ ECONÒMICA I FINANÇAMENT

La beca, corresponent a un import de 1.500,00 euros, té naturalesa de subvenció i està finançada per l’Associació per al desenvolupament de la Ribagorça Romànica.

Aquesta beca serà compatible amb l’obtenció d’altres ajuts, subvencions o premis per a la mateixa finalitat, procedents de qualsevol de les administracions o entitats públiques o privades, sempre que l’import de les subvencions no superin aïlladament o conjuntament el cost de l’activitat subvencionada.


3. PARTICIPANTS

Aquesta convocatòria s’adreça a joves investigadors fins a 35 anys, edat que s’acreditarà en el moment de realitzar la seva sol·licitud.


4. REQUISITS DELS TREBALLS

Els treballs objecte d’aquesta beca hauran de ser inèdits.

El període màxim per finalitzar la investigació serà el 15 de novembre de 2009 i haurà de tenir una extensió mínima de 60 fulls.

El marc general d’investigació serà el territori ribagorçà, el qual per la convocatòria d’enguany queda ajustat als municipis on intervé l’Associació per al desenvolupament de la Ribagorça Romànica (veure annex).

Els treballs motiu de beca hauran de versar sobre qualsevol branca o especialitat dels àmbits d’estudi següents: humanitats, ciències socials, ciències naturals o ciències econòmiques.

La llengua dels treballs haurà de ser el català o el castellà.



5. SOL·LICITUDS

Els impresos necessaris per participar de la convocatòria (model de sol·licitud i guió del pla de treball) estaran disponibles a la pàgina web (www.altaribagorça.cat) així com a la seu del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça (Av. Victoriano Muñoz 48, 25520 El Pont de Suert) i l’Associació per al desenvolupament de la Ribagorça Romànica (C/Canaleta 11, 25520 El Pont de Suert).


6. DOCUMENTACIÓ QUE CAL APORTAR

· Imprès de sol·licitud normalitzat degudament complimentat.
· Còpia compulsada del DNI de la persona responsable del projecte.
· Currículum de la persona sol·licitant de la beca.
· Tres còpies del projecte descriptiu de l’activitat en base a un guió preestablert:

- Nom identificatiu del projecte
- Grau d’interès de la recerca
- A qui va dirigit l’estudi
- Pla de treball de la recerca: justificació, estat de la qüestió, marc teòric, objectius, metodologia, activitats i tasques a realitzar i cronograma de la recerca.
- Pressupost del projecte d’investigació detallat per conceptes.


7. COMPOSICIÓ I COMPETÈNCIES DEL JURAT

El jurat estarà format per:

1 representant de l’Associació per al desenvolupament de la Ribagorça Romànica
1 representant del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça

La totalitat del jurat quedarà completat amb persones coneixedores i/o especialistes de les temàtiques presentades a la convocatòria.

El jurat serà l’encarregat d’avaluar els projectes presentats, deliberarà i designarà el guanyador de la beca en base als criteris establerts. Els acords del jurat seran inapel·lables, podent declarar deserta la beca.

El jurat es reserva la competència de resoldre qualsevol eventualitat que pugui sorgir en el procés de deliberació i atorgament dels premis.


8. CRITERIS DE VALORACIÓ DELS PROJECTES

Les sol·licituds presentades seran valorades a efectes de determinar la concessió de la beca. El llindar màxim de valoració seran 100 punts, quedant excloses d’optar a la beca totes aquelles propostes que no arribin a un mínim de 50 punts.


Els criteris que el jurat tindrà en compte per valorar les propostes seran els següents:

· Currículum de la persona que realitzarà el projecte. Fins a 10 punts.
· Grau d’interès de la temàtica escollida per al desenvolupament del territori. Fins a 15 punts.
· Beneficiaris de l’estudi. Fins a 10 punts.
· Pla de treball de la recerca: justificació, estat de la qüestió, marc teòric, objectius, metodologia, activitats i tasques a realitzar i cronograma de la recerca. Fins a 55 punts.
· Adequació del pressupost a les activitats proposades. Fins a 10 punts.


9. TERMINI I LLOC DE PRESENTACIÓ DELS PROJECTES

Les sol·licituds amb la documentació necessària s’hauran de presentar al Registre general del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça fins el dia 5 de desembre de 2008 a les 15 hores, indicant al sobre Beca Jove Investigador 2008. Caldrà presentar la documentació requerida en un sobre tancat.

En el supòsit que la sol·licitud es presenti a les oficines de correus, caldrà fer-ho en sobre obert per tal que pugui ser datada i segellada abans de ser certificada.


10. LLIURAMENT DE LA BECA

El lliurament de la beca es realitzarà en un acte públic que tindrà lloc el dia 19 de desembre de 2008 a les 13 hores a la seu del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça.


11. JUSTIFICACIÓ

El termini de justificació de la beca acaba el 15 de novembre de 2009.

La persona beneficiària haurà de presentar com a documentació acreditativa del compliment de l’objecte de la beca tres còpies en suport paper i una còpia en suport informàtic del treball de recerca subvencionat, així com una relació dels justificants econòmics corresponents a les despeses realitzades a càrrec de la beca d’acord amb el pressupost presentat.

La persona beneficiària de la beca haurà de fer constar en la difusió del treball que li ha estat atorgada la “Beca per a treballs d’investigació sobre la Ribagorça 2008” subvencionada per l’Associació per al desenvolupament de la Ribagorça Romànica, en col·laboració amb el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça.

Ambdues entitats podran reproduir o fer-ne una difusió o comunicació pública del contingut del treball segons ho creguin oportú, així com guardar l’estudi als seus respectius arxius perquè pugui ser consultat per altres estudiosos o persones interessades.


12. ALTRES CONSIDERACIONS

La participació en aquesta convocatòria suposa la plena acceptació de tots els punts d’aquestes bases, de manera que es podran excloure de la convocatòria els treballs que no compleixin les condicions establertes.


ANNEX:

Municipis i pobles que integren l’àmbit d’intervenció de l’Associació per al desenvolupament de la Ribagorça Romànica.


EL PONT DE SUERT: Abella d’Adons, Adons, La Beguda d’Adons, Les Bordes, Casòs, Castellars, Castelló de Tor, Corroncui, Erillcastell, Erta, Esperan, Gotarta, Igüerri, Iran, Irgo, Llesp, Malpàs, Peranera, Perves, Pinyana, El Pont de Suert, Sarroqueta, Ventolà, Viu de Llevata, Viuet.

LA VALL DE BOÍ: Barruera, Boí, Caldes de Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall, Saraís, Taüll, Pla de l’Ermita.

VILALLER: Vilaller, Senet, Cierco, Artiga.

TREMP: Espluga de Serra, Orrit, Sapeira, Aulàs, Castellet, Castissent, Claramunt, Escarlà, Espills, Esplugafreda, Llastarri, Masos de Tamúrcia, Tercui, Torogó, Torre de Tamúrcia, Casterner de les Olles.

LASPAÚLES/LASPAULS: Abella, Alins, Ardanué, Denuy, Espés Alto, Espés, Laspaúles, Llagunas, Neril, Suils, Villarué, Villaplana, Rins, Casa Arcas.

ARÉN/ARENY: Areny, Berganuy, Betesa, Iscles, Los Molinos, Obís, Puimolar, Rivera de Vall, San Martín, El Sas, Sobrecastell, Soliva, Soperún, Suerri, Treserra, Campamento, Casa Consistorial, Puigfell, Santa Eulalia.

SOPEIRA: Aulet, Pallerol, Santoréns, Sopeira.

MONTANUY/MONTANUI: Aneto, Ardanuy, Benifóns, Bono, Castanesa, Castarnés, Escané, Estet, Fonchanina, Forcat, Ginasté, Montanuy, Noales, Rivera, Señiu, Viñal, Erbera.

BONANSA: Bibiles, Bonansa, Cirés, Gabarret, Espollá, Buira, Torre de Buira.

PUENTE DE MONTAÑANA/LO PONT DE MONTANYANA: Colls, Montañana, Pont de Montanyana, Torre Baró, Mora.

ISÁBENA: Carrasquero, Esdolomada, Merli, Mont de Roda, Nocellas, La Puebla de Roda, Roda de Isábena, San Esteban del Mall, Serraduy, La Vileta de Serraduy, Riguala de Serraduy.

VERACRUZ: Ballabriga, Beranuy, Biascas de Obarra, Calvera, Las Herrerías, Moréns, Pardinella.

TORRE LA RIBERA: Bralláns, Torre la Ribera, Vilas del Turbón, Villacarli, Visalibóns, San Aventín.

VALLE DE LIERP: Egea, Padarniu, Pueyo, Sala, Serrate, Reperós.

28 de novembre de 2008

EL INSTITUTO DE ESTUDIOS ALTOARAGONES AFIRMA QUE LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES ES CATALÁN

De: Heraldo de Aragón







QUEIXES PEL TRACTAMENT QUE REP LA FRANJA A TV3

De: Diari Segre
http://www.franja.tk/

SOBRE EL CATALÁN DE ARAGÓN-COMUNICADO DEL INSTITUTO DE ESTUDIOS ALTOARAGONESES


Ante las consultas formuladas y dudas planteadas por parte de algunas personas,
asociaciones e instituciones en relación con la lengua hablada en la zona oriental de
Aragón, el área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios
Altoaragoneses, como entidad vinculada al Consejo Superior de
Investigaciones Científicas que tiene como fines la defensa del patrimonio
cultural altoaragonés, el estudio y la investigación de la cultura y recursos del
Altoaragón, así como la divulgación de la cultura altoaragonesa,se cree en la
obligación de manifestar públicamente lo siguiente:
La lengua hablada en la Franja Oriental de Aragón (en la mitad oriental
de la comarca de la Ribagoraza, la Litera –con exclusión de los municipios de
Binéfar y Esplús–, Bajo Cinca / Baix Cinca –exceptuando los municipios de Belver,
Osso, Ontiñena, Ballobar y Candasnos–, Bajo Aragón-Caspe / Baix Aragó-Casp –a excepción de los municipios de Caspe, Chiprana y Escatrón–, Matarraña / Matarranya y algunos municipios orientales de la comarca del Bajo Aragón –desde La Codoñera / La Codonyera hasta Aguaviva /
Aiguaviva–) es de filiación lingüística catalana. Subrayamos el adjetivo lingüística,
porque únicamente desde una óptica científica, y más en concreto desde el estudio
lingüístico, puede afirmarse ese carácter catalán de la lengua hablada en estas comarcas orientales de Aragón. Reconocer las características lingüísticas catalanas, mediante el análisis objetivo, no implica ningún reconocimiento en otros ámbitos, como el político o el administrativo, pues es evidente que esas comarcas pertenecen administrativamente a
Aragón e históricamente han constituido parte de Aragón desde la Edad Media. E
incluso su cultura popular, en muchos aspectos, es profundamente aragonesa.
La lengua catalana hablada en las zonas orientales de Aragón es lengua tradicional en
esas tierras desde la Edad Media
. Ha evolucionado allí desde su origen: en el caso de las
zonas más septentrionales, en el propio territorio; en territorios repoblados desde el
norte en el caso de las zonas meridionales. Por lo tanto, se trata de una lengua propia de
Aragón, y no importada. El catalán hablado en las zonas orientales de Aragón es un catalán propio de Aragón
, tanto porque es una lengua nuestra, de Aragón, como porque tiene características específicas. En primer lugar, es de carácter dialectal occidental (dentro del conjunto de la lengua catalana); en segundo lugar, tiene muchos rasgos de transición al aragonés
(pero no hay que confundirlo con el aragonés
, lengua románica también propia de
Aragón
cuyo territorio tradicional abarca las comarcas de la Jacetania, Alto Gállego,
Sobrarbe, mitad occidental de Ribagorza, norte de Bajo Cinca, Somontano de Barbastro
y Hoya de Huesca / Plana de Uesca); en tercer lugar, tiene algunos castellanismos y
arcaísmos, así como diferentes matices según los pueblos y las comarcas, pero en su
conjunto pertenece, sin ninguna duda, al sistema lingüístico conocido desde la Edad Media como catalán o lengua catalana.
Algunos libros, manuales y estudios, donde se pueden comprobar objetivamente y con
garantía de rigor científico las afirmaciones anteriores, así como profundizar en ellas,
son los siguientes:
BALDINGER, Kurt: La formación de los dominios lingüísticos en la Península Ibérica.
Madrid, Gredos, 1971.
BOYER, Henri, et LAGARDE, Christian (dirs.): L’Espagne et ses langues. París,
L’Harmattan, 2002.
FERNÁNDEZ REI, Francisco, y SANTAMARINA FERNÁNDEZ, Antón (eds.):
Estudios de sociolingüística románica. Linguas e variedadedes minorizadas.
Santiago de Compostela, Universiadade de Santiago de Compostela, 1999.
GARGALLO GIL, José Enrique, y María REINA BASTARDAS (coords.): Manual de
lingüística románica. Barcelona, Ariel, 2007.
GARGALLO, J. E.: Les llengües romàniques. Barcelona, Empùries, 1994.
HOLTUS, Günter, METZELTIN, Michael, y SCHMITT, Christian (eds.): Lexikon der
Romanistischen Linguistik. 8 volúmenes, Tübingen, Niemeyer, 1998-2005.
LAUSGBERG, Heinrich: Lingüística románica. 2 tomos, Madrid, Gredos, 1970-1973.
SIGUAN, Miquel: España plurilingüe. Madrid, Alianza Editorial, 1992.
TAGLIAVINI, Carlo: Orígenes de las lenguas neolatinas. Introducción a la filología
romance. México, Fondo de Cultura Económica, 1973.
VIDOS, B. E.: Manual de lingüística románica. Madrid, Aguilar, 1973.
Área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses

El IEA recuerda que en Aragón, científicamente, se habla catalán


28/11/2008 EL PERIÓDICO

"La lengua hablada en la Franja oriental de Aragón es de filiación lingüística catalana", así se manifestó ayer el Instituto de Estudios Altoaragoneses, vinculado al Consejo Superior de Investigaciones Científicas y repleta de competentes filólogos con muchos años de investigación. Este órgano decidió pronunciarse al haber recibido "muchas dudas y consultas". Emitió su opinión documentada también con bibliografía mucho más amplia que la que ofrecen aquellos que niegan la existencia de la lengua catalana en Aragón sin criterio científico.
"Reconocer las características lingüísticas catalanas, mediante el análisis objetivo, no implica ningún reconocimiento en otros ámbitos, como el político o el administrativo, pues es evidente que esas comarcas pertenecen administrativamente a Aragón e históricamente han constituido parte de Aragón desde la Edad Media. E incluso su cultura popular, en muchos aspectos, es profundamente aragonesa. La lengua catalana hablada en las zonas orientales de Aragón es lengua tradicional en esas tierras desde la Edad Media. Ha evolucionado allí desde su origen: en el caso de las zonas más septentrionales, en el propio territorio; en territorios repoblados desde el norte en el caso de las zonas meridionales. Por tanto, se trata de una lengua propia de Aragón, y no importada" apuntó el dictamen. El catalán hablado en las zonas orientales de Aragón es un catalán propio de Aragón, enmarcado en el dialecto occidental del catalán, apuntaron.

21 de novembre de 2008

JORNADA DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A BENAVARRI. CRÒNICA DE LA DARRERA JORNADA

Imatges de: Sigrid Schmidt von der Twer
Joan Martí, Manel Riu, Xavier Tomás, Glòria Francino, Carles Barrull i Ramon Sistac
durant el debat.











15 DE NOVEMBRE
Casa de Cultura (Pl. de les Escoles Pies, s/n)9.30 - 12.30 h

Glòria Francino- Una novel·la d'ambient ribagorçà
Carles Barrull- El CERIb: la gestió cultural des del territori
Manel Riu- La Franja virtual: Internet i la lluita pel català
Xavier Tomás- Els quaderns ribagorçans de Jean-Joseph Saroïhandy

L'acte culminà amb uns parlaments de Ramon Sistac i Joan Martí de part de la Secció Filològica de l'IEC, de Carles Barrull, de part del CERIb i d'Enric Marqués, en nom de l'Ajuntament

ORGANITZA: Ajuntament de Benavarri, Institut d'Estudis Catalans, CERIB-Centre d'Estudis Ribagorçans
HI COL·LABORA: Comarca de la Ribagorza

EL CERIB LAMENTA EL TRACTAMENT DE LA RIBAGORÇA I LA FRANJA A TV3

Benvolguda Sra. Mònica Terribas:
Ens dirigim a vostè com a Directora de TV3-Televisió de Catalunya per a mostrar-li la nostra decepció i disconformitat respecteal tractament de la informació que reben les comarques de la Ribagorça per part de l'entitat que vostè dirigeix. Som conscients que estem allunyats dels grans centres urbans de Barcelona i de Lleida, que som pocs tant a la vessant catalana com a al Franja ribagorçana i per la qual cosa interessa poc el nostre territori i el que allí succeeix de debó.Ara bé, sempre que que tenen alguna notícia de la Franja és sempre a través del mateix individu, en Guillem Chacón, i de la mateixa entitat, la ICFP-Institució Cultural de la Franja de Ponent, tal com ha passat amb la Trobada Cultural realitzada darrerament a la vila ribagorçana d'Areny de Noguera. Ens agradaria pensar que aquests actes que no són casuals, que sols són el fruit de que la ICFP que treballa de cara a Lleida i Barcelona i que es vol mostrar com a únic interlocutor entre la Franja i l'administració i societat catalanes, com el gran crític respecte a la Llei de Llengües d'Arago i com l'únic que fa alguna cosa en llengua catalana a la Franja i que, per tots aquets motius les seves activitats apareixen fins i tot els caps de setmana i que el que fa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es aprofitar la comoditat i l'amiguisme a l'hora de treure noticies de la Franja.
Ara bé, tenint en compte, que desde 2003 en Guillem Chacón milita a ERC, per la qual cosa, rep subtancioses subvencions de la Diputació de Lleida i de la Generalitat de Catalunya fins al punt de ésser nomenat Director de l'Oficina Catalana de Turisme Ornitològic, quan la mateixa Agència Estatal d'Ornitologia amb el suport de l'internacional el va expulsar per falsejar dades, que pot ésser contrastat per qualsevol professional a Catalunya que el coneix, creiem que l'entitat que vostè dirigeix, almenys fins fa poc, segueix les mateixes directrius.
Però, no ens enganyem, a la Ribagorça i a la Franja, tot i que es sembli que es vulgui mostrar el contrari; hi ha gent que dia a dia treballa, dinamitza i dignifica la llengua catalana, a vegades parlant, proposant i discutint amb els polítics i apostant per la cooficialització tant a les Corts d'Aragó com a la Comarca de la Ribagorça; que organitzen trobades, col.loquis i congresos; entitats que publiquen llibres i revistes com la "Ripacurtia" (en 5 anys 5 anuaris amb una mitjana de dues-centes pàgines cadascun), que porten actes acadèmics en català a Areny de Noguera, Benavarri, Peralta de la Sal, Castigaleu, El pont de Suert o La Vall de Boí; i que les seves activitats reben una important resposta social, treballant frec a frec amb les diferents institucions dins d'un territori que en la part aragonesa l'única llengua oficial encara és la castellana. Entitats que es vàren manifestar contràries a la persecució judicial que vàren patir determinades persones al jutjat de Fraga per defensar la llengua catalana (entre elles la del President de la Iniciativa Cultural de la Franja), i que, casualitats de la vida, tot i el manifest recolzat per diverses entitats catalanes, en cap momento aquells de la ICFP que tant parlen de treballar i defensar la Franja i el català a la Franja s'han pronunciat. Potser totes aquestes iniciatives són més d'anar per casa i per això no interessa. O interessa sols els que ens volen mostrar aquells que continuament es mostren defensors de la Franja als despatxos de Lleida o de Barcelona, però que no han estat capaços de pronunciar-se públicamente quant hi havia el judici contra el català a Fraga i que signaren un seguit d'entitats, tant catalanes i aragoneses.Ara bé, agradi o no, no ens enganyem, més enllà de la Panadella, del Montsec, o del Noguera Ribagorçana hi ha més vida...i hi ha més activitats en llengua catalana,i no activitats de gent que puja, fa el seu acte i se'n va dient l'enorme treball que fa per aquesta terra. Gent de la que podem estar mes d'acord o en contra, però que son els que viuen i treballen dia a dia en el territori, els qui veritablement mantenen la llengua i la cultura al territori, i no els que ens volen mostrar.
Fins ara, quan hem anat a la Delegació de Lleida de TV3 sempre hem tingut la mateixa resposta: "no ens feu treballar en cap de setmana" i actes d'una cinquantena de gent asseguda no són populars i interessants per a un periodisme que busca l'excepcionalitat. El que veiem d'una manera reiterada és que el treball de l'associacionisme cultural, voluntari, a l'àmbit local i comarcal, poc interessa si es fa en cap de setmana al món rural o en lloc allunyats de la Delegació, tal com vàrem constatar més de déu entitats a les Trobades Culturals Pirinenques celebrades a Ripoll el passat 25 d'octubre o a la jornada de la Secció Filològica de l¨Institut d’Estudis Catalans realitzada a Benavarri el passat cap de setmana. Tot això no interessa a la CCMA a no ser que tinguin una via directa com succeeix amb la ICFP. Des del Centre d'Estudis Ribagorçans-CERib esperem que aquestes visions de la Televisió que dirigeix canviin en el futur i que mostrin la veritable realitat social d'aquest territori i no la que es vol transmetre des del territori per col.lectiu que sol pugen un cop ó dos a l'any i que l'imatge que transmeten és la que venen i volen que es vengui a determinats cercles socials de Barcelona.
Rebeu una salutació cordial del Centre d'Estudis Ribagorçans.
CERIb
Centre d'Estudis Ribagorçans
Zentro de Estudios Ribagorzans
Centro de Estudios Ribagorzanos
C/Senyors d'Entença, 122580 BENAVARRI
C/Sueix, 16,baixos.25520 EL PONT DESUERT

20 de novembre de 2008

JORNADA LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A BENAVARRI. CRÒNICA DE LA PRIMERA JORNADA


Concert d'Anton Abad al Espai del Convent




Joan Martí amb Jordi Moners, Artur Quintana, Ramon Sistac, Albert Turull i Jordi Suïls durant el debat de la primera jornada




Imatges de: Sigrid Schmidt von der Twer


Per la tarda del divendres 14 de novembre , al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura, s’iniciaren les jornades amb diferents conferències i presentacions:
- Ramon Sistac- Estat i estatus del català ribagorçà
- Artur Quintana- Literatura oral a la Ribagorça
- Albert Turull i Jordi Suïls- La Universitat de Lleida: recerca en filologia catalana a l'Alt Pirineu.
- Jordi Moners- El parlar de Castigaleu
- José Antonio Bergua – Presentació de l’Associació nantem-nos per la llengua

La jornada finalitzà pasades les 12 de la nit, amb el recital d’Anton Abad (Saidí) “Cantar des de la Franja” que va realitzar al nou Espai del Convent de les Carmelites

JORNADA LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A BENAVARRI. CRÒNICA RECEPCIÓ

Imatges de: Sigrid Schmidt von der Twer






Ramon Sistac, Carles Barrull, Joan Martí, José María Romero, Mari carmen Alcover i Enric Marqué durant la recepció a l'Ajuntament.




Imatges de la Recepció al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Benavarri. L'acte acabà amb un brindis.



14 de novembre de 2008
Desprès d’una reunió ordinària de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, aquesta fou rebuda a les 13:30 a l’Ajuntament de Benavarri per les diferents autoritats. Els parlaments de benvinguda i inauguració de les jornades anàren a càrrec de José María Romeo, Alcalde en funcions, Joan Martí, President de la Secció Filològica, Mari Carmen Alcover, Tècnica del Departament de Cultura del Govern d’Aragó, d’Enric Marqués, Regidor de Cultura i de Carles Barrull, Secretari General del CERIb i de Ramon Sistac, Delegat territorial de l’IEC a Lleida.

13 de novembre de 2008

LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A BENAVARRI

http://www.cerib.org/DipticJornadesBenavarri.pdf

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en la seua condició legal d'acadèmica de la llengua catalana, realitza periòdicament reunions ordinàries en els diferents territoris on es parla aquesta llengua. Així, el 1997 va visitar per primera vegada les terres de la Franja (Calaceit i Fraga) i el 2004 la Ribagorça (el Pont de Suert). L'objectiu perseguit és prendre contacte amb estudiosos, erudits i persones interessades del lloc visitat, documentar-se sobre la situació i la problemàtica local de la llengua, donar a conèixer l'IEC com a acadèmica i establir contacte amb les diferents institucions polítiques i cíviques territorials, així com celebrar la seua reunió plenària mensual.Els actes, oberts a tothom, consistiran en dues sessions acadèmiques, en les quals intervindran membres de l'IEC i també experts i estudiosos que parlaran sobre qüestions relacionades amb la llengua de Benavarri i de la nostra comarca. Cadascuna de les sessions es clourà amb un col·loqui en què la participació del públic ajudarà a completar les informacions exposades. Paral·lelament, la nit del divendres oferirà un concert el cantautor de Saidí Anton Abad.
14 DE NOVEMBRE
Casa de Cultura (Pl. de les Escoles Pies, s/n)
18.00 - 20.00 h
Ramon Sistac- Estat i estatus del català ribagorçà
Artur Quintana- Literatura oral a la Ribagorça
Albert Turull i Jordi Suïls- La Universitat de Lleida: recerca en filologia catalana a l'Alt Pirineu.
Jordi Moners- El parlar de Castigaleu

22.30 h - ESPAI DEL CONVENT
Concert d'Antoni Abad
Cantar des de la Franja.

15 DE NOVEMBRE
Casa de Cultura (Pl. de les Escoles Pies, s/n)
9.30 - 12.30 h
Glòria Francino- Una novel·la d'ambient ribagorçà
Carles Barrull- El CERib: la gestió cultural des del territori
Manel Riu- La Franja virtual: Internet i la lluita pel català
Xavier Tomás- Els quaderns ribagorçans de Jean-Joseph Saroïhandy

ORGANITZA: Ajuntament de Benavarri, Institut d'Estudis Catalans, CERIB-Centre d'Estudis Ribagorçans
HI COL·LABORA: Comarca de la Ribagorza.

10 de novembre de 2008

LES IL·LUSTRACIONS DEL CORRELLENGUA DE BENAVARRI





Dibuixos realitzats per l'Il·lustrador Carles Salagardia de "Lapsus Espectacles" durant el Correllengua, celebrat a Benavarri el passat 9 de novembre de 2.008.

IMATGES DEL CORRELLENGUA DE BENAVARRI




"Lapsus espactacles" i els seus "contes de tardor i castanyada" foren els protagonistes, juntament amb els nens i nenes del Correllengua que ahir, 9 denovembre es va realitzar a la Capital Històrica i Cultural de la Ribagorça:Benavarri. L'acte fou organitzat per l'Ajuntament de Benavarri, el Centre d'Estudis Ribagorçans i el Casal Jaume I de Fraga-ACPV.
















5 de novembre de 2008

PARADOXES RIBAGORÇANES

De: Temps de Franja, 79, setembre i octubre de 2008.

28 d’octubre de 2008

Una sociedad para potenciar la Ribagorza románica

Iglesias y Montilla, en el acto de ayer.Foto: EL PERIÓDICO

27/10/2008 EL PERIÓDICO DE ARAGÓN.


El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, y su homólogo catalán, José Montilla, presentaron ayer en la iglesia de San Clemente de Tahull (Lérida) el proyecto de la Asociación para el Desarrollo de la Ribagorza Románica. Sus objetivos incluyen intentar frenar el proceso de despoblación, consolidar y mejorar la actividad agropecuaria, crear canales y estrategias de distribución y comercialización de productos, generar nuevas actividades económicas y captar nuevos residentes y visitantes. El proyecto abarca la puesta en valor de los atractivos culturales y naturales de la zona, la potenciación de las explotaciones agrícolas y ganaderas, los servicios, los equipamientos básicosy lase infraestructuras, así como el acceso a la vivienda en el medio rural, la ordenación territorial y el urbanismo

12 d’octubre de 2008

16 de setembre de 2008

Areny acoge el Correllengua 2008 y el Cerib lamenta la desidia

De: La Mañana, dissabte, 13 de setembre de 2008.







Manifest del Correllengua de la Franja 2008






http://casalfraga.blogspot.com/2008/09/manifest-del-correllengua-de-la-franja.html

Si no salvem la llengua, que és el nostre senyal d’identitat més clar i més contundent, faria segles que estaríem completament assimilats. Per això anorrear la llengua catalana ha estat la pressió més forta que hem rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En democràcia, quan semblava més fàcil, els centralistes han vist una ocasió d’or de treure’ns la raó moral: contra Franco sí que valia la llengua catalana, però ara, que vivim al paradís de la democràcia, ja no cal, ens diuen, i si la volem preservar que sigui com un bé històric, com una relíquia, però sense interferir en la “lengua de todos los españoles”.Necessitem també la innegociable unitat de la llengua, perquè altrament els perjudicis lingüístics són immensos.Aquestes paraules són de l’escriptora i periodista Isabel- Clara Simó, i a la Franja de Ponent també es poden aplicar.És cert, la Franja no és una torre de Babel. A la Franja es parla català i és la nostra llengua. És evident que tenim una gran riquesa dialectològica i lèxica, fet que ens ha d’enorgullir i pel qual hem de mostrar una especial preocupació, però també és científicament evident quina és la nostra comunitat lingüística, i és la llengua catalana el que fa que l’Aragó tingui una Franja, que tingui un patrimoni lingüístic trilingüe i una pluralitat cultural innegable.D’altra banda, la realitat també és que els catalanoparlants de la Franja no tenim drets lingüístics. Quan el 23 d’abril de l’any passat va entrar en vigor el nou Estatut d’Aragó, va quedar clar a l’article 7 que l’Aragó tenia llengües, encara que no s’especificava quines eren, i va quedar clar també que, fossin les que fossin, no eren oficials.L’article 6 de l’Estatut recull que tenim “els drets que ens atorguen els instruments internacionals que Espanya hagi subscrit i ratificat, i que els poders públics aragonesos han de vetllar pel seu respecte i protecció, promovent el seu ple exercici”. Doncs, segons aquest article, s’està incomplint la legalitat vigent, ja que s’ignoren voluntàriament les valoracions del Comitè d’experts del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries a la Franja.I per la seva part, la Llei de Llengües, amb dotze anys de retard, continua sent una vella promesa i el seu avantprojecte, de plena actualitat, és bla, condescendent i fal·laç. Pretendre desenvolupar una llei lingüística sense l’oficialitat, amb voluntarietat per tothom, sense obligacions per ningú, on en lloc de “garantir” vol “afavorir” l’ús de la llengua a les administracions públiques, no és responsable i no pot garantir els nostres drets lingüístics.La Flama del Correllengua és un estendard davant del qual podem recordar qui som i podem expressar què volem. És a dir: que la Flama del Correllengua ens incita a ser homes i dones lliures, a decidir per nosaltres mateixos i a dissenyar el nostre propi futur.Visca la llengua i avant el Correllengua!